Mosketers D la citê...stòries dolces i agredolces

Mas extraño que la ficción

2008-11-23T11:03:00.001+01:00

"En ocasiones, cuando nos perdemos en el miedo y la desesperación, en la rutina, en la constancia, en la desilusión y la tragedia, habría que dar gracias a dios por las galletas glaseadas de Bavaria y, afortunadamente, incluso cuando no hay galletas, aún nos puede reconfortar la caricia de una mano conocida acariciándonos, o un gesto amable cariñoso, o un apoyo sutil para respirar la vida, o un abrazo tierno o unas palabras de consuelo, y no olvidemos las camillas de hospital y los tapones para la nariz, y la repostería que sobra y los secretos susurrados y las Fender Stratocaster y tal vez alguna que otra novela y hay que tener en cuenta que todas estas cosas, los matices, las anomalías, las sutilezas que creemos que no son más que complementos en nuestras vidas, de hecho estan presentes por una causa mucho mayor y más noble, estan para salvarnos la vida. Sé que la idea resulta extraña, pero también sé que es la pura verdad."

Valls-Miramar i d'altres

2008-06-09T15:26:00.016+02:00

Estava mirant fotos i m'ha fet gràcia fer un petit resum de fotografies d'algunes sortides:
27a Pujada a Miramar Diumenge 8 Juny 08 - http://www.aaeet.com/noticies.php?asso=

Trekorientacions 08 - http://www.trekorientacio.com/novetats.php

Ferrata Morera del montsant - http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fmontsant
El montsant val molt la pena, hi ha molts raconets per explorar, a més està realment a prop.

Marxa dels ports de Tortosa - http://uecdetortosa.blogspot.com/2007/11/xix-marxa-del-port.html

Dolomiti

2008-05-30T22:47:00.004+02:00

Aquest estiu ens n'anem a Itàlia a les Dolomites jo i l'Aga, una amiga, estic al·lucinant amb les fotos que hi ha penjades per diferents webs, però el millor que he trobat ha estat:

www.komandokroketa.org/otros/Alte_Vie_2_Dolomiti.pdf

La planificació que van fer d'un viatge semblant, a més ens hi passarem exactament 9 dies igual que ells... és fantàstic això d'internet, i poder compartir tota aquesta informació.

Una altra web força interessant: http://alavigne.net/Outdoors/TripReports/Europe2005/index.jsp?navpage=dolomites

Ara a recopilar informació i passar-s'ho el més bé possible, quines ganes d'anar ja de viatge.

Una cançó

2008-03-14T18:06:00.004+01:00

Us recomano aquesta cançó... és tranquila, relaxa i a mi m'anima....

www.damienrice.com--- The Blower's Daughter ---
And so it is
Just like you said it would be
Life goes easy on me
Most of the time
And so it is
The shorter story
No love, no glory
No hero in her sky

I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
...
I can't take my eyes...

And so it is
Just like you said it should be
We'll both forget the breeze
Most of the time
And so it is
The colder water
The blower's daughter
The pupil in denial

I can't take my eyes off of you
I can't take my eyes off you
....
I can't take my eyes...

Did I say that I loathe you?
Did I say that I want to
Leave it all behind?

I can't take my mind off of you
I can't take my mind off you
....
I can't take my mind...
My mind...my mind...
'Til I find somebody new
(Damien Rice)

Blog interessant

2008-03-14T17:46:00.006+01:00

Hola,
Us recomano visitar: http://choulo.wordpress.com/ és el blog d'un professor amb qui vaig treballar, la web és bastant interessant...

Un dels articles que és guapo: http://choulo.wordpress.com/2007/12/11/%c2%a1pizarra-interactiva-y-tablet-pc-por-60-euros/ com montar una pissarra digital amb un mando de la Wi.

I un dels links que més m'ha agradat, és el de videotutorials per explicar novetats d'internet, d'una manera divertida, gràfica i fàcil. És en anglès però s'entén bastant bé... he aprofitat l'últim dia de trimestre amb els alumnes i ens hi he mostrat algun... l'anavem parant i traduint, trobo que està bé que s'acostumin a llegir i escoltar en anglès ja que per a la informàtica és bastant útil... S'han queixat una mica pel tema de l'anglès, però són alumnes!

http://www.commoncraft.com/show?page=1

L'èxit personal

2008-02-09T15:23:00.000+01:00

L'èxit personal consisteix en aconseguir el que vols i continuar volent-ho un cop és teu!!

He llegit aquesta frase fa poc i tot i que no sé qui la va dir... l'he trobat molt encertada! A vegades hem d'apendre aquesta lliçó!

Henri Cartier-Bresson -Tarragona 30/01/2008 al 11/05/2008

2008-02-09T14:24:00.000+01:00

Us recomano veure aquesta exposició.... jo la vaig veure fa uns tres o quatre anys a Barcelona i en vaig quedar impressionada, ara ha arribat a Tarragona i segur que vaig a una de les visites guiades que ofereix la fundació la Caixa!

És una cita obligada, ja em comentareu que us ha semblat.
Un fotograf que va canviar la manera de veure la fotografia i a més va viure tot un segle, tenint la oportunitat de conèixer a personatges molt importants per a la història i de viure moments decisius del segle XX.

HISTÒRIA - Resum
Henri Cartier-Bresson (22 de agosto 1908 - 2 de agosto 2004)Nen i adolescent delicat, fràgil, somiador, va descobrir accidentalment la fotografia, que molt aviat el va allunyar de la seva vocació original, el dibuix, la pintura.
Una ruta sense retorn
Equipat amb una Leica II des de 1933, Cartier-Bresson havia pres una ruta sense retorn. Ser testimoni i deixar empremta inesborrable dels cataclismes que havien de canviar la història de la nostra civilització. A cavall del testimoni, el document i el reportatge d'urgència, les seves imatges d'Espanya, abans, durant i després de la guerra civil, ho confirmen com un gran mestre. Les seves imatges d'un bordell alacantí, una ciutat deserta, uns nens jugant a la pilota en una plaça ocupada per la guàrdia civil, uns milicians anarcosindicalistes, estableixen definitivament la norma estètica del «instant decisiu»: la fotografia fixa els contorns d'un esdeveniment, una figura, un instant singular, sotmès al tractament estètic del gran art.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, l'antic jove burgès descobreix els horrors dels camps de concentració nazis, on va ser presoner.
Artesà magistral, Cartier-Bresson s'havia fixat uns cànons ètics i estètics excepcionals. En el seu cas, la utilització d'un objectiu de 50 mm forma part d'una disciplina artística. El seu recurs sistemàtic al blanc i negre és indisociable de l'art de la composició. La seva noció del «instant decisiu» és una norma ètica capital: el gran art està renyit amb les argúcies tècniques i el maquillatge visual. Cartier-Bresson ja havia entrat en la història de l'art.
El 1947, el mestre s'associa a Capa, Saymour i Rodger per fundar l'Agència Magnum, que ocupa una part molt important en la història del reconeixement social de l'ofici de fotògraf internacional. Cartier-Bresson ja havia tractat i fotografiat a Picasso, Braque, Matisse o André Breton. A partir dels anys 50 del segle passat contribuirà a crear una sort de noblesa cosmopolita de l'art fotogràfic.
El 1970, Cartier-Bresson va donar un nou gir a la seva vida. Abandona la fotografia, contreu matrimoni amb una altra fotògrafa excepcional, Martine Frank, i es consagra a la seva vocació original, el dibuix. La seva mort és una pàgina de dol per a la història de la fotografia. La Bibliteca Nacional anuncia un homenatge internacional d'urgència. El seu és un llegat majestuós, en temps de crisi de tots els valors.

“Fotografiar és posar en el mateix punt de mira la ment, l’ull i el cor.”
Henri Cartier-Bresson (Chenteloup, França, 1908) ha deixat una empremta indeleble i molt personal en el món de la fotografia. Dotat d’una mirada subtil i intel·ligent, ha retratat amb lucidesa els grans moviments artístics, socials i polítics del segle XX.

Sala de premsa: http://www.prensacaixa.com/View_Note/1,1274,2-7-555,00.html

Via ferrada Olmo - Urquiza de Corçà (la Noguera). Congost de Montrebei (Montsec)

2008-01-07T10:49:00.000+01:00

Els expedicionaris Albert, Saül, Teresa, Pol i Marta van empendre l’aventura a les 8 del matí des de Valls. La boira i la gebrada ens van fer companyia fins arribar el nostre destí: l’impressionant Congost de Montrebei.

L’Albert el teniem de baixa ja que es va trencar el braç en una de les seves expedicions quan es va trobar evoltat de 10 ossos. Hi va haver un lluita aferrissada, “cuerpo a cuerpo” amb cada un dels ossos i finalment els va deixar tots K.O., mostrant la seva faceta més salvatge (bé, en realitat el braç, se’l va trencar girant una truita de patates a casa seva). Ell va anar a caminar mentres els altres ens disposavem a fer el meu primer contacte amb una via ferrata. Abans però vam tenir l’oportunitat de visitar la muntanya, arribar fins al riu, parlar de la bilirrubina, fer fotos, trobar una masia (vaja que ens vam perdre buscant la via ferrata) Era el destí? Diu Teresa que la vaig intentar boicotejar.
Després de trucar el nostre Conseller en Cap de camins (Josep Maria) vam trobar la primera cadena i allí ja em vaig començar en cagar en tot (vès, sóc de fàcil histerisme) sort del suport moral del Saül que em va fer tirar endavant! I vaig acabar la via ferrata amb orgull i contenta d’haver-ho fet i amb ganes de tornar-hi.

Però la història no s’caba aquí! L’emoció continua. És tard (3.30) hem deixat el dinar el cotxe i ens falta un bon tram fins arribar. Ens trobem amb l’Albert i comencem el descens! I tan descens!. Ni les cabres monteses ens guanyaven baixant per la muntanya, perquè en sec el camí va desaparèixer i baixavem fent snow-board o en el meu cas en trineu (o sigui, de cul). El sol ens començava a dir adéu i encara estavem baixant, no s’acabava mai!. Per fi arribem al GR! El GRPS ens indicava 2km i mig! No res això, ja hi erem! Però… el que no ens havia dit l’Albert era que ho contava en línia recta! I venga caminar i caminar… i el sol ja passant de naltrus s’amagava darrera les muntanyes, deixava davant nostre un paisatge impressionant! I venga caminar! ja quasi a les palpentes i no sabiem quan quedava. Sort que són uns manyacs molt ben peparats i havien portat frontals (mapes no calen). La Teresa per no cagar-se amb l’Albert es cagava amb el GRPS, el Saul i el Pol per no espentar-nos van començar a explicar que un dia a la muntanya que es van perdre i es van qedar sense aigua i van haver de llepar la molsa, o un dia que es van quedar sense menjar que el Saül (de petit) es volia menjar les pedres. L’Albert pobre em va portar la motxilla i tot perquè jo estava bastant cansada (feia tres mesos que feia el gos…), tot una cavaller (nenes és un bon partit).

Per fi! Després de 3 hores caminant vam arribar! (No va caldre menjar-nos uns als altres). Malgrat el cansament i tot plegat reconec que va valdre la pena perquè vam poder contemplar la gran bellesa de la naturalesa Durant la posta de sol, a més de gaudir d’una nit estrellada de desembre.
El viatge fins a casa també va ser entetingut: amb una mica de boira, el Saül que feia una mica tard al curru a tota pastilla, jo endrepant l’entrepà com un animaló i bé tot un panorama força divertit.
Aquest és la meva primera experiència amb una via ferrata, animo a tothom a fer-ne una perquè tot està bé quan acaba bé. Ondo ibili!

by Marta Parés (la reportera boicotera!)

La veritat és que l'excursió al final va sortir rodona, me n'alegro que al final trobessim la ferrata, la Marta es va passar mitja excursió dient que era el destí i que no l'haviem de fer... que havia tingut una premonició... i quan la vam trobar es va començar a cagar en tot, pq en realitat ja li estava bé no fer-la.....
Però el millor que es pot fer és enfrontar-se a les pròpies pors i superar-les! Aquesta és la manera de créixer i trobar el que es busca!
Gràcies a la companyia dels intrèpids Manyacs, vam arribar a caseta tranquils i sense lesions de guerra! Aviat posarem fotografies!

by Teresa

Via ferrada de les serres de mestral

2007-09-29T13:29:00.000+02:00

Islàndia....

2007-08-27T19:37:00.002+02:00

Islandia

Aquest viatge a Islàndia és indescriptible, el paissatge, el pais... són fantàstics i molt variats, sorprenents a cada moment i inesperats... un entorn natural i salvatge, amb les mínimes modificacions, que et permet veure com devia ser el planeta abans no hi posessim les mans... La companyia ha estat també excel·lent, compartint molts bons moments i riguent moltissim... ho tobaré a faltar....

Aquí algunes fotos i un link de la nostra planificació del viatge!
Wiki de planificació del viatge -- la vam estar preparant abans de marxar, per saber que podiem veure

Una de nocturna 26 Maig

2007-05-25T15:44:00.000+02:00

De Rojals al Mirador de la Pena

Em vaig enamorar de com brillaven aquestes floretes... que per cert no sé com es diuen

I si després de mirar les flors aixeques el cap i veus això...

mmmmmmmmmmm..... no digueu que no us impressiona
Iiiiiiiiiiiii si ara et trobes davant d'aquesta muntanya.... respires profundament et i et sents tant viu....

oooooooo...
A la muntanyaaa...
Conviure, compartir, divertir-se, emocionar-se, riure, fer fotografies, olorar, "sentir i sentir"... fer servir els teus sentits...

Sense FUM!! sense fums:P

2007-05-22T20:36:00.000+02:00

Aprofitant per una banda, que he deixat de fumar ja fa 15 dies! Concretament el dia 8 de Maig i per l'altra que el dia 31 de Maig és EL DIA MUNDIAL SENSE FUM!!!

Escric aquest article, per si com jo, algú:
- Cada cop que es fuma un cigarro pensa que no hauria d'estar fumant
- Si al final del dia pensa que ha fumat massa
- Si pensa que quan vulgui ser pare o mare... no serà bo per al crio
- Si pensa en les conseqüències de fumar, com poden ser malalties...
- Si pensa en que seria millor gastar-se els diners en altres coses
- Si pensa que no aporta re :_(

En definitiva, SI NO FUMES A GUST!! -> PER FUMAR I NO FER-HO A GUST, MILLOR DEIXAR-HO!! Per tant! per tot... perquè no t'aporta res!! perquè no ho fas a gust!! Perquè al damunt de fumar et sents malament per no poder-ho deixar!!! NO VAL LA PENA SEGUIR!!!! DEIXA-HO JAAAAAA HOME, QUE NO VAL LA PENA. QUI VOL UNA COSA QUE NO LI APORTA RES I A PART LI FA MES MAL QUE BÉ?¿ si ho penses segur que no ho vols!

En aquesta Web pots trobar informació sobre deixar de fumar...
SENSE FUM
I aquí un test per veure la teva addicció
TEST

Motius per deixar de fumar
1. Disminuir els riscos de malaltia:
quan fa uns anys que no es fuma, el
risc de patir una malaltia
relacionada amb el tabac disminueix
moltíssim.
2. Augmentar la capacitat respiratòria
i la resistència física.
3. Millorar la capacitat de distingir les
olors i els sabors.
4. Obtenir un estalvi econòmic
important.
5. Recuperar la llibertat enfront de la
dependència tabàquica.
6. Aconseguir un entorn sense fum i
respectar els drets dels no fumadors.

Planificar el procés
Abans de començar
1. Cal que fixeu un dia. Anoteu-lo.
Procureu que no sigui una època de
tensió excessiva.
2. Elaboreu dues llistes de motius: una
de motius pels quals fumeu i una de
les vostres raons per deixar de
fumar. Llegiu diverses vegades la
llista de motius personals per
deixar-ho i penseu en el seu
significat.
3. Fins que no arribi el dia, procureu
fumar el menys possible.
4. Feu un registre personal com a
fumador i descobriu quines
situacions són les que més associeu
amb la necessitat de fumar i què
podríeu fer per evitar-ho.

El dia assenyalat
1. El vostre objectiu ha de ser no fumar
avui. No penseu que haureu d’estar
tota la vida sense fumar.
2. És important reconèixer les
situacions que comporten risc de
fumar i procurar eliminar-les. Si
això no és possible, prepareu
estratègies per resistir les ganes de
fumar en cada una d’elles.
3. Eviteu els ambients on es fuma. No
tingueu encenedors, cendrers ni
tabac a l’abast.
4. Després de menjar, eviteu les
sobretaules, netegeu-vos
ràpidament les dents i busqueu
alguna activitat per distreure-us.
5. Practiqueu algun exercici físic o
alguna activitat que us agradi i que
us ajudi a no fumar.
6. Vigileu la vostra alimentació. Eviteu
el consum de begudes alcohòliques i
els excitants (cafè, te, etc.). Procureu
beure aigua i sucs de fruites.
7. Apreneu a relaxar-vos: respireu
profundament, domineu les
situacions de tensió.

Vilabella

2007-05-08T19:44:00.000+02:00

Aquest és el meu poble, aquí teniu una mica d'història i quan pugui us afegeixo unes fotos que he fet, un mapa de situació etc.

HISTÒRIA
Tot i que alguns defensaven que l'origen de la població era una vil·la romana, la documentació històrica es remunta al segle XI, quan apareix com a propietat dels Castellví.
Després d'haver estat propietat de Guilleuma de Montcada i Bernat de Centelles va passar a ser domini de l'arquebisbe de Tarragona, el qual la deixà en feu a Gispert de Barbarà. La participació de la vila en les guerres de Joan II i sobretot en la de Successió és força rellevant; en aquesta darrera fou notable la figura del rector de Vilabella Antoni Pons, partidari de l'arxiduc Carles. També les guerres carlines significaren èpoques històriques d'efervescència a la vila, i hi foren importants les figures de Joan Rafí i Josep Costas i Boada, ambdós fills de la població, els quals hi prengueren part.

Trekorientació abril 07 Poblet

2007-04-16T23:20:00.000+02:00

Aquet diumenge passat van fer un treking d'orientació a poblet, la veritat és que és una bona oportunitat per divertir-se i disfrutar de la muntanya. Em va agradar la combinació d'esport + entreteniment, una caminada però amb alguna motivació afegida: orientar-se, buscar pistes, participar en equips i alhora competir... tot plegat en un entorn perfecte i unes vistes meravelloses.

La idea és que qualsevol persona hi pugui participar, per tant hi ha diferents nivells, fins i tot pots anar-hi amb el teu gosset o gossot, depen com sigui.

Jo vaig acabar al límit de les meves energies, a més tota la setmana plovent i el fanguet a les baixades, era una meravella per qualsevol tipus de genoll, a més vaig triunfar estrenant unes wambes , que tot i que em van anar perfectament les pobres escupien fang i van acabar marronetes. Amb tot, em vaig motivar per anar a la que faran el 6 de maig a Santes Creus i em va agafar el cuquet de sortir més a la muntanya i posar-me en forma... Avui, un dia després, ja no ho estic cumplint, veurem demà si sortim una estona a córrer, aprofitant ara que el sol fa goig i no plou...

Algunes fotos arribant a la meta...

INFORMACIÓ TREKORIENTACIÓ 2007

Trekorientació Santes Creus Maig '07

La segona trekorientació va ser més tranquileta, tot i que vam quedar en molt millor lloc, suposo que el que fossin menys quilòmetres i no hagués plogut va ajudar... ahhh a part ens va tocar un dels premis que van donar, així que, no està malament.

Aquí us adjunto algunes fotos...

El perro mongol

2007-03-28T01:35:00.000+02:00

FILMOTECA

Avui he anat a la filmoteca de Vic a veure el Perro Mongol, penso que és interessant que cinemes petits ens ofereixin la possibilitat de disfrutar de películes que als cinemes convencionals no duren ni una setmana. Personalment no m'agrada el negoci que s'ha muntat entorn dels cinemes... jo no acostumo a disfrutar d'aglomeracions de gent, películes "dolentíssimes", publicitat abans de començar la película i com no, tot tipus de dolços... que són indispensables per disfrutar d'una película.

Jo disfruto molt més d'un cinema amb butaques velles, so justet, però un ambient més agradable i una película que et diu i et transmet alguna cosa... hem d'apendre a disfrutar de l'essència de les coses... a vegades per gaudir d'alguna cosa, s'ha de renunciar a comoditats... no tot el que ens entra pels ulls és bonic, no tot el que ens venen és el millor... S'ha de buscar, per trobar coses que realment valguin la pena, no ens han ensenyat a buscar, tenim davant una invasió de películes, cinemes que ens intenten vendre tot i més... hem de tenir clar que no volem això i buscar alguna cosa que tot i ser més difícil de trobar ens faci més feliços.

LA PELÍCULA

Un bell retrat d'una família nòmada de la part nordoccidental del pais, la tradició i l'estil de vida, una pel·lícula pacient, que ens mostra la calama i la serenor, al mateix temps que l'activitat, la il·lusió, les inquietuds... de la vida d'uns nòmades de mongòlia.
Els cants de les protagonistes, ens dónen una pinzellada del folclore i la tradició d'aquesta regió.
La rutina de la vida diaria i el descobriment de les ciutats i les noves tendències, són una inquietud per a les petites protagoniestes d'aquesta pel·lícula, que encara creuen en la reencarnació i viuen una vida al marge de les ciutats.
El vincle de la petita Nansal amb un gos, ens mostra la relació o vincle que s'estableix entre l'home i el gos, que per la tradició mongol té un caràcter històric i lligat a la reencarnació.
La pel·ícula ens mostra petits moments encantadors, i ens dóna una lliçó de vida en molts casos.
La primera frase: la mort no existeix, ningú mor, ens introdueix a la tradició de la reencarnació.
Petits moments en que els nens juguen amb total llibertat, sense cap impediment ni límit, ens mostra l'esència de la inocència, la infantesa... alguns petits relats com el de l'arròs i l'agulla, la mort, el gos groc, ens ensisen.
Tot això amenitzat amb moments divertits i molt especials, protagonitzats pels protagonistes; com un moment en que el pare arribat de la ciutat, porta com a regal per als petits un gos de peluix que camina sol.
Aquesta pel·lícula ens ensenya constantment, la vida a tavés dels unlls dels infants i del seu joc.

Dirección: Byambasuren Davaa.
País: Alemania.
Año: 2005.
Duración: 90 min.
Género: Drama.
Interpretación: Batchuluun Urjindorj, Buyandulam Daramdadi Batchuluun, Nansal Batchuluun, Nansalmaa Batchuluun, Batbayar Batchuluun.
Guión: Byambasuren Davaa; basado en un relato de Gantuya Lhagva.
Producción: Stephan Schesch.
Música: Dagvan Ganpurev.
Fotografía: Daniel Schönauer.
Montaje: Sarah Clara Weber.

âmor

2006-02-12T04:07:00.000+01:00

He trobat aquest poema per la web i he pensat que l'havia de penjar:

Después de un tiempo,uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una manoy encadenar un alma.
Y uno aprendeque el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender...que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos
y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una formade caerse en la mitad.
Y después de un tiempouno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día, uno aprende.
J. L. BORGES